Patrimoni natural

El patrimoni natural del municipi

La serra de Miralles situada al sud-oest del municipi destaca especialment com a patrimoni natural ja que es troba inclosa dins l'àrea de PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra de Miralles-Queralt. Aquestes serres amb orientació nord-est-sud-oest separen les conques del riu Anoia (Conca d'Òdena) i del Gaià. La serra de Miralles es rellevant com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres pre-litorals centrals, alhora que el conjunt de la serra de Miralles-Queralt es considera un conjunt orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matís marítim.

Les formacions de xaragalls tipus badlands ocupen una extensió considerable del municipi. Aquestes formes del relleu generen un paisatge molt particular i de gran bellesa paisatgística quan deixen al descobert els conglomerats de matriu calcària, donant lloc a formacions com ara: fous, salts d'aigua, cingleres, coves, etc.

La ubicació de la zona de PEIN serra de Miralles-Queralt present dins del municipi de Montbui és descrita dins del Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Carbassí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut.

Flora

La vegetació del terme municipal montbuienc està plenament relacionada amb les característiques del clima - de transició de la Depressió Central Catalana -, i del sòl. Montbui forma part d'una franja de transició entre la vegetació mediterrània marítima, que es caracteritza en l'estrat arbori, sobretot, per l'alzinar amb marfull (Quercum ilicis galloprovinciale) i una vegetació mediterrània típica de climes àrids. D'aquesta manera, una bona part de la comarca és dins del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae) caracteritzat per ser un alzinar de sotabosc pobre, en el que l'alzina (Quercus ilex subsp.ilex) és substituida per la carrasca (Quercus ilex subs. Rotundifoliae) més adaptada a climes i terrenys amb forts components d'aridesa, i amb un creixement molt més lent. Aquest bosc cobriria bona part de les terres de la comarca, encara que a les parts més altes i occidentals seria substituït per un bosc de roures, dominat pel roure valencià (Quercus faginea). Rouredes i pinedes submediterrànies apareixerien també en els racons obacs i frescals de pràcticament tota la comarca i enllaçarien amb el bosc de ribera del fons de les valls, que seria bàsicament una omeda.

Tot i que el municipi de Montbui es localitza en aquesta zona de transició entre l'alzinar litoral i el carrascar, la vegetació predominant als boscos del terme són bàsicament les pinedes de pi blanc i les brolles. Actualment els alzinars i les rouredes es troben reduïts a nuclis molt localitzats. En grans extensions els ha substituït el pi blanc o, a les obagues més fresques la pinassa. Sota els pins, que formen un estrat superior més o menys dens, segons els casos, predomina la pastura de jonça i fenàs de marge (Brachipodio-Aphyllantheum), o la brolla de romaní i bruc d'hivern (Thymelaeo-Ericetum multiflorae). Sovint alterna aquesta vegetació la garriga densa (Quercetum cocciferae) i en algunes zones molt concretes del municipi s'hi troben espècies de caducifolis.

Des de fa unes dècades el procés de desforestació per obrir nous conreus s'ha invertit amb l'abandó de zones aterrassades, anteriorment ocupades per vinyes i oliveres que actualment estan en diferents etapes del procés de successió –formades per una catifa densa de fenàs i de jonça, per brolla de romaní, de garric, per un bosc de pinassa o pi blanc jove i més o menys dens, etc.-

Fauna

Montbui compta amb un poblament faunístic a les àrees forestals propi dels boscos mediterranis. La presència d'habitats rocosos i l'aïllament de la serra de Miralles-Queralt afavoreixen la nidificació d'ocells lligats a aquest hàbitat. D'altra banda, també és representativa la fauna cavernícola que habita les cavitats subterrànies formades en els relleus calcaris de la zona. D'entre els diferents hàbitats d'estudi del poblament faunístic és interessant, pel treball que es presenta, el referent al medi agrari, considerat aquest com a generador d'ecosistemes que ofereixen un hàbitat i una zona d'alimentació a la fauna

L'extensió considerable de les terres de conreu dins del municipi afavoreix, sempre i quan es mantinguin tècniques poc agressives amb el medi, la presència i el desenvolupament d'una fauna lligada a aquests hàbitats.

a) Els ocells

L'alternança entre camps de conreu (cereals) i zones boscoses dins del municipi permet la presència d'un bon nombre d'espècies d'ocells. Cal destacar les espècies de la Família Fagacea i Pinaceae, o l'alosa (Aludida arvensis) que ocupa les zones obertes amb vegetació baixa, la perdiu roja (Alectoris rufa) i la guatlla (Coturnix coturnix) ambdós espècies molt lligades als conreus estant la darrera en regressió a tot Catalunya. L'astor (Accipiter gentilis) que utilitza el bosc per nidificar-hi i les zones obertes per alimentar-se, el xoriguer comú (Falco tinnunculus) molt present a la zona, el capsigrany (Lanius senator). Cal afegir-hi també, l'arpella pàl·lida (Circus cyanaceus), la puput (Upupa epops), i la tórtora comuna (Streptopelia turtur), entre d'altres.

b) Els mamífers

Hi són presents en aquests ambients espècies lligades a l'activitat agrícola de l'home, com poden ser l'esquirol (Sciurus vulgaris), el talpó comú (Microtus duodecimcostatus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el mediterrani (Mus musculus), el domèstic (Mus spretus), la rata comuna (Rattus norvegicus), la rata negra (Rattus rattus), i el conill (Orictolagus cuniculus).

Les espècies dels sistemes forestals també es troben de manera esporàdica en els ecosistemes agraris, atès el mosaic territorial format per zones agrícoles i forestals.