Climatologia

El clima del municipi

Montbui té un clima de transició entre el continental, característic de la zona de la Segarra, i el clima més suau, mediterrani i més propi de territoris com el Penedès. La duresa climàtica dels territoris d'interior queda suavitzada per les serres que limiten la conca d'Òdena a ponent, i al nord (Calma de Calaf, la Panadella...) per la serralada prelitoral (Plana d'Ancosa...) que intercepta els efectes suavitzadors de la influència marina. Cal tenir en compte la influència marina que s'introdueix a la comarca a través de la falla aprofitada pel riu Anoia (l'estret de Capellades). Aquesta influència tot i que arriba debilitada, evita que es registrin els mínims tèrmics que es donen en altres zones similars (Plana de Vic). 

Pel que fa a l'àrea més concreta de La Conca d'Òdena s'hi registra un clima de muntanya mitjana i baixa, suavitzat per la protecció que exerceixen els altiplans de Calaf i d'Argençola, i per les influències marítimes citades, procedents de la serralada Pre-litoral a través del congost de Capellades. 

Al voltant de Montbui, les temperatures mitjanes oscil·len pels volts de 15 ºC sense superar els 10ºC fins el mes de març. A partir d'aquest mes, les temperatures mitjanes s'eleven ràpidament i no tornen a baixar fins a l'octubre (15,4ºC) restant a partir de llavors, per sota dels 10ºC fins a finals de novembre. Aquestes dades indiquen que tant la primavera com la tardor són estacions curtes a la zona, i que l'estiu i l'hivern arriben de forma sobtada sent les estacions més llargues de l'any. Cal destacar una gran amplitud tèrmica entre el dia i la nit a l'estiu, que junt amb l'arribada de marinades els vespres, fa una mica més suportable l'estació. L'hivern és una mica més llarg i no tan dur com als altiplans de Calaf i de la Segarra, tot i això s'assoleixen sovint els – 5ºC. La forma de cubeta de la conca d'Òdena fa que en períodes anticiclònics, els fenòmens d'inversió tèrmica, que són l'origen de les boires i glaçades, apareguin amb freqüència durant l'hivern. 

Les precipitacions es mantenen sobre els 500 mm al fons de la conca, superiors a les de la Segarra, però inferiors a punts limítrofes com Santa Coloma de Queralt i Montserrat. La distribució anual de la precipitació es caracteritza per màxims equinoccials – majors a la tardor (35% del total) que a la primavera (26%) - , mentre que a l'estiu plou el 21%, gràcies a precipitacions de tipus convectiu. Com a totes les comarques interiors, el mínim pluviomètric es dóna a l'hivern. Segons els resultats de l'índex d'evapotranspiració potencial, hi ha un dèficit d'aigua entre els mesos de maig i setembre, i en cap mes de l'any es produeix excés d'aigua. 

Els vents dominants són, amb una gran diferència respecte els altres: el ponent càlid i no gaire fort, el llevant que sol portar pluges perquè té per origen les baixes pressions mediterrànies, el vent fred segarrenc o del NW i la marinada que penetra per l'estret de Capellades.